TRANSFORMACIÓ NECESSÀRIA
Antigament el comtat disposava com a capital, de l’antiga ciutat greco-romana d’Empúries, si bé l’estat de ruïna i abandonament els obligà a situar la cort a la primera ciutat grega, Paleàpoolis, l’actual Sant Martí d’Empúries.
Durant aquests anys la capital patia constants atacs, tant dels musulmans de l’Al-andalus , com dels hongaresos i dels víkings. Aquests atacs influïren als comtes a abandonar la ciutat i traslladar-se a Castelló.
En aquell temps, Castelló no deixava de ser un petit nucli rural situat en una de les províncies frontereres de l’imperi carolingi. Malgrat tot els comtes vingueren amb una idea clara de com hauria de ser la nova capital del comtat.
Actualment, salvant les distàncies, també ens trobem en un moment important, en un moment de profunda transformació de la vila, i és necessari que es creï un debat ciutadà de com i cap a on s’han de dirigir aquestes transformacions, és a dir, com volem que sigui el Castelló del futur i com volem que es faci.
Tot i que aquest debat no s’ha plantejat a fons en els diferents programes electorals, fa temps que la població el reclama. Ens estem convertint en una petita ciutat empresonada dins una mentalitat de poble pròpia de fa 25 anys. Les eleccions de diumenge són el punt de sortida d’aquesta transformació inevitable. Un cop passades les eleccions haurem d’exigir al nou equip de govern que faci possible aquest debat tan necessari, i que ho faci comptant amb el conjunt de la ciutadania de Castelló.
Alhora cal que els diferents partits que es presenten a les eleccions, reflexionin sobre l’engrescament general sorgit a l’entorn d’una broma com l’aparició d’un suposat partit polític d’última hora. Potser necessitem que els nostres polítics facin un pas endavant, que afrontin el problemes de cara i visualitzin un nou Castelló com ara fa mil anys ho van fer els comtes d’Empúries.
El Tro d’Empúries
JO NO PUC!
Permeteu-me avui encetar un nou registre en aquest camí compartit amb els amics del crit, i és que no em puc estar de fer una breu ressenya d’una nova proposta teatral.
És ben sabuda la tradició catalana de trios humorístics contraposada amb una tradició de duets castellana, i és precisament d’un d’aquests duets del que m’agradaria parlar-vos.
És per mi un immens honor, fins i tot una obligació, anunciar l’estel·lar estrena d’una nova parella humorística d’àmbit estatal. El nou duet còmic s’estrena amb un sonat espectacle protagonitzat per un dirigent de la Real Academia Española i un famós escriptor mediàtic.
De l’espectacle, cal destacar, més que l’actuació en si, els enginyosos i hilarants diàlegs amb moments estel·lars com: que el español sea “la única lengua materna que no puede aprenderse en la escuela”. “Es un atentado contra los derechos humanos”,
"no pueden obligar a los demás a utilizar su lengua y volver a los tiempos pasados". "Para enmendar su uso por lo ocurrido durante la Dictadura, no pueden hacer algo tan lamentable, porque no es lo mismo imponer una lengua que sólo la hablan 100.000 personas que una que es hablada por más de tres millones de personas". "Es un atropello menos grave para las víctimas porque abría un horizonte bastante más amplio",
El español "no es una lengua nacionalista", "a pesar de lo que dicen algunos estúpidos y manipuladores".
Haurem de seguir les evolucions d’aquesta nova proposta en un moment de saturació del format, quan no actuen polítics del PP, són els de Ciutadans, sinó les grans estrelles de la Real Academia Española o de les grans esferes judicials.
Prou mentides mal intencionades. Una llengua és un tresor cultural, social i antropològic, no una epidèmia que cal eradicar urgentment. Sortosos ells que poden viure exclusivament, al dia a dia, en la seva llengua. Jo no puc!
El Tro d’Empúries
Si us plau,
us volem demanar que no utilitzeu el crit per insultar de manera molt poc elegant, per dir-ho d'alguna forma. Podem arribar a entendre que us hagueu de desfogar, per això va ser creat el blog, però creiem que hi ha uns límits que no hauriem de passar. Si ho fem ajudem a perpetuar l'odi i enfrontament entre ciutadans del mateix poble, que només ens poden portar a situacions molt tristes que ja hem viscut en el passat.
Quina valentia demostra el que s'amaga darrera l'anonimat per faltar al respecte?
TOTS SOM FORASTERS
Després de tantes setmanes ja comencem a conèixer la Comtal Vila de Castelló, la seva història, els seus intringulis polítics, etc., però coneixem la seva gent, ens coneixem a nosaltres mateixos?
Castelló està situat al vell mig d’una terra de pas; per aquí han passat, al llarg de la història, diferents cultures que, pacíficament o no tant, ens han deixat el pòsit que ha anat conformant el nostre tarannà.
Ens omplim la boca buscant i identificant les influències de les grans cultures i civilitzacions de la història, però hi ha una influència molt important que sovint oblidem.
Entre els s. XVI i XVII rebérem gran quantitat de treballadors i jornalers francesos. Des de l’últim terç del s. XIX fins la Guerra Civil detectem una important emigració de castellonencs a d’altres pobles de la comarca però també a Barcelona i a França, sobretot al Rosselló. Al s. XX la gran influència ha estat rebuda per la immigració castellana. Entre el 1823 i 1830 no trobem cap cognom castellà en el registre de baptismes de la vila, tot i que el 48% dels pares de castellonencs batejats són nascuts fora del poble. Fins el 1950 trobem un gran equilibri entre la emigració de castellonencs amb la immigració. A partir d’aquesta data la immigració d’origen castellà comença a créixer: al 1960 ja són un 11,6% de la població (el 54% de la qual d’Andalusia i Extremadura), pagesos i paletes sobretot. Al 1970 ja representen el 30% de la població. Aquesta nova immigració s’integra a la vida de la vila i no es concentra en un sol barri, com passa en d’altres municipis del nostre entorn, sinó que es reparteix per tot el poble. Aquesta tendència es manté i comença a arribar també una nova població d’origen europeu atreta, en gran mesura, per la marina residencial.
Ja a finals del s. XX i entrant a l’actual, ens trobem amb una forta arribada de població d’arreu del món, principalment del Magrib, Àfrica negra i Amèrica llatina.
Castelló i els seus habitants som fruit d’una barreja de cultures, i la tendència segueix per aquest a via. Estem preparats? Fem tot el possible per assimilar aquests nous fluxos migratoris? Estem creant castellonencs de primera i de segona segons el seu origen o capacitat econòmica?
Un dels reptes importants que tenim ha de ser la creació del Castelló de tots, i les eleccions del 27 de maig poden ser un bon punt de partida.
El Tro d’Empúries
Josep Rodà, Partit Socialista de Catalunya
Per acabar el cicle d'entrevistes que ha dut a terme el crit del poble us oferim la del candidat del Partit Socialista de Catalunya, rebuda aquesta mateixa tarda.
Xavier Sanllehí, Convergència i Unió
La segona entrega del cicle d'entrevistes del crit del poble és la del candidat de CiU, el Sr. Xavier Sanllehí.
Salvi Güell, Esquerra
Com us haviem promès i fidels als nostres lectors iniciem el cicle d'entrevistes als alcaldables castellonins per les eleccions municipals del 27 de maig de 2007. El primer en contestar-nos les preguntes fou el candidat d'Esquerra, el Sr. Salvi Güell. Per tant amb la seva entrevista inaugurem aquesta proposta del crit del poble.
Pere Iglesias, Entesa
Ahir a la nit vam rebre la quarta entrevista, la del candidat d'Entesa, Pere Iglesias. Estem esperant l'última, amb la que completaríem el cicle que us hem anat oferint.
Comença la cursa
Amics queda un mes per les eleccions municipals on ens juguem el futur de la nostra vila i “el crit” també vol fer la seva pre-campanya electoral. La nostra vila està en un moment important, un moment de grans canvis que modificaran la seva fisonomia i el seu tarannà. Per aquest motiu, les eleccions del proper 27 de Maig prenen un major importància. Com s’ha vingut explicant fins ara, l’afany del “crit del poble” és informar als ciutadans de Castelló, per tant intentarem fer un seguiment de la campanya electoral a la vila, perquè el dia de les eleccions tothom pugui acudir a les urnes amb la capacitat de discernir lliurement quina és per ells la millor opció. La nostra voluntat no serà intentar convèncer a ningú sinó informar sobre les diferents partits i comparar-ne els programes electorals.
Un primer pas serà contraposar els programes electorals dels partits comparant-ne els diversos apartats (cultura, joventut, urbanisme...) i així poder configurar un programa ideal per fer-lo arribar a l’equip de govern que surti de les eleccions.
Per altra banda, tenim la voluntat de conèixer millor els diferents alcaldables i per aconseguir-ho els proposarem contestar una entrevista per penjar en el nostre blog.
Ha arribat el moment de que cada un imagini quin Castelló vol pel dia de demà i esculli la opció que més s’hi adiu. No deixem passar una nova oportunitat.
el crit del poble
Fotògrafs per la Pau i la Diputació presenten el projecte Krava
L'ONG Fotògrafs per la Pau ha posat en marxa un nou projecte per contribuir a la millora de la ramaderia i de l'economia a la zona de Zepa i Srebrenica (Bòsnia i Herzegovina). Aquesta iniciativa, que porta per nom Projecte Krava, que vol dir vaca en bosni, es basa en la compra de vaques i ovelles per ser entregades a les famílies de Zepa i Srebrenica. L'acció compta amb el suport de la Diputació de Girona i es complementa amb un altre de paral·lela destinada per portar material escolar a les escoles de la mateixa comarca.
El projecte Krava va esser una realitat a partir de la Diada de Sant Jordi i l'objectiu és recollir, durant tres mesos, la quantitat de 60.000 euros, que han de permetre comprar entre 30 i 40 vaques i un centenar d'ovelles. La intenció del president de Fotògrafs per la Pau, Miquel Ruiz, és poder fer la cessió dels animals a les famílies de Zepa i Srebrenica el mes de setembre. Cada vaca costa uns 1.000 euros i Fotògrafs per la Pau preveu que tots els padrins dels animals puguin posar-li el nom que vulguin.
Si desitgeu coneixer el programa d'actes i no perdre la vista podeu fer click a la imatge de dalt per augmentar-la.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)