El 29 de setembre de 1913 ha passat a la història de la vila. Aquesta era la diada que marcava tradicionalment l’inici de la verema. Aquell any però serà recordat per un gran aiguat, el conegut com “l’Aiguat de Sant Miquel”. La Muga va trencar per quatre diferents llocs. Un dels més perjudicats fou el pas de St. Pere Pescador, emportant-se un tros de terraplè i part del camí ral. Gran part dels masos quedaren inundats, l’aigua cobria les pilastres del pont Nou. El camí ral a Figueres va quedar escrostonat per l’aigua i amb prou feines hi passava un carro.
Els aiguats van persistir durant tres o quatre dies. Les pèrdues foren molt importants. La vila va quedar incomunicada durant tres dies.
Pere Coromines deia de la Muga que és la desena gràcia de l’Empordà, “que si bé té nom de gavatxa, no replega una gota d’aigua que no ha plogut en terres de llengua catalana”; però és ben certa la dita, “només ens recordem de Sta. Bàrbara quan trona”. A la vila ens recordem del riu quan patim una mugada o quan es vol desbrossar el llit del riu i es queixen els Aiguamolls. La Muga ha jugat un paper important en la història del municipi, en l’economia tradicional dels nostres avantpassats, en la vida quotidiana de la gent i segurament en molts episodis de la nostra infantesa. Quan en altres pobles i ciutats del nostre entorn s’obren al mar o al riu, nosaltres li donem l’esquena.
Aquest abandó de la Muga no deixa de ser un reflex de l’ abandó que pateix el nostre entorn. El nostre entorn no només són els aiguamolls de l’Empordà, també és el riu, el rec del Molí, la Mugueta, les closes, els cortals, els camps, els horts, els camins... 
Descobrint aquest entorn, descobrint la relació que ha tingut històricament Castelló amb aquest entorn descobrirem una altra cara de la vila, una cara que ens hauria de fer més grans encara, una cara per la qual sentir-nos una mica més orgullosos del nostre poble, de la nostra història.
El Tro d’Empúries
LA MARE DE TOTES LES MUGADES
ÉS EL QUE ÉS...
Extremadament lluïda fou la rebuda dels comtes d’Empúries el 26 de juliol de 1628, segons el dietari de Jeroni Pujades, assessor dels comtes. En aquesta ocasió actuaren “tres cobles de menestrils sonant ara una ara altra, y a vegades tots plegats”, mentre un minyó vestit de blanc, estudiant de gramàtica a les escoles de Castelló d’Empúries, davant del portal de Sta. Maria els recitava uns versos al·lusius a l’acte. “Y acabant son cant, allargant la ma dreta besant una bella i gentil clau que aportava en ella, la donà a sa Excel·lència”.
Tenim un nou alcalde senyors. Des d’ahir, dissabte 16 de juny un nou equip de govern agafa les regnes de la vila. La rebuda de les noves autoritats no prengué el caire de la narrada per en Jeroni Pujades, però almenys tampoc fou tant turmentosa com alguns pronosticaven. Ha arribat l’hora de deixar les intrigues electorals enrere i començar a treballar plegats. És totalment lògic que el nou equip de govern no satisfaci a tothom, però no podem seguir atiant les brases de la confrontació ciutadana. D’aquí quatre anys tornarem a votar i mentrestant hem de fer política, ja sigui ajudant al govern o marcant-lo de ben a prop per mitjà d’una oposició responsable i constructiva.
No ens podem permetre més crispació. Al llarg de la història tenim molts exemples de xoc entre diferents faccions de la vila, i mai no n’hem sortit reeixits. Per exemple, a principis de s. XX trobem la confrontació entre els blancs i els negres que s’allarga fins la segona República i la posterior Guerra Civil. Retrocedint més enrere en el temps, ens trobem amb un important declivi de l’economia castellonenca durant els períodes d’hostilitat amb la població jueva que acaba amb la seva expulsió.
El pacte és el que és, el govern és el que és. Esforcem-nos-hi tots una mica i d’aquí quatre anys en tornem a parlar.
El Tro d’Empúries
Quin espectacle!
Portem un parell de setmanes protagonitzant tots plegats un gran espectacle, sovint nefast, digne del programa televisiu Polònia. Segurament som un poble propens al show, tot i que temps enrere, a part dels espectacles de crispació política podíem gaudir d’altre tipus d’actuacions.
El teatre havia estat majoritari a principis de segle XX, malgrat tot el cinema va entrar amb força als anys vint amb pel·lícules mudes acompanyades al piano pel carnisser de Vila-sacra. Després de la Guerra Civil ja teníem dues sales on es projectava d’una manera estable, el Centro i els Aires Nous. Fins i tot, durant la postguerra, als nens que anaven a doctrina els donaven unes “assistències” que servien per canviar per figuretes de pessebre o per obtenir una rebaixa en l‘entrada a futbol o al cinema.
Entre els anys 61 i 66 es formà el CAACD, Castelló Agrupació Artística i Esportiva, que volia aglutinar totes les activitats culturals i esportives de la vila. Des del 1960, un grup del poble representava un parell d’obres teatrals l’any. A partir d’aquest moment tindrem també el festival de l’escola de música, els pastorets representats pel Cicle superior de l’escola Ruiz Amado, el “Play-back” de l’Associació de Lluita contra el Càncer de Castelló, els espectacles de Terra de Trobadors, el Festival de Jazz, la Trobada de Teatre amateur ... Actualment que en queda de tota aquesta tradició? Hem perdut els espais o ja han quedat obsolets, hem perdut la majoria d’actes o la seva qualitat va de baixa ...
Ja fa massa temps que els castellonencs hem de marxar del poble per poder assistir a qualsevol espectacle cultural i d’oci. Qui sap si aniria bé una mica de distracció per refredar els ànims de la població i poder encarar així l’actualitat política més fredament? Segur que hi ha moltes ganes i idees per fer coses, però, hi ha mitjans per fer-ho? Hi ha voluntat des de l’ajuntament perquè es portin a terme?
El Tro d’Empúries
A QUIN NIVELL HEM ARRIBAT
Hem decidit esborrar els comentaris que falten al respecte a tercers. I ara alguns ens direu que tal comentari o tal altre també haurien de ser censurats i entrarem en una carreró sense sortida. Hem tret el símbol de llibertat d'expressió perqué creiem que ja no té sentit, gràcies a certa gent que ha demostrat que no la podem exercir plenament.
No és la nostra feina, ni disposem del temps ni volem, és molt cansat estar pendent continuament de la gent que s'amaga a l'anonimat per difamar. Encara que legalment no siguem els responsables dels comentaris ens hi sentim, això crema. Creiem que hauriem de recapacitar i pensar que ens ha portat fins aquí.
El crit del poble no té cap color polític. Només ganes de construir un poble millor per tothom a través de l'opinió de la gent.
Ens agradaria continuar amb el blog, ajudeu-nos.
el crit del poble
EL GOVERN ÉS NOSTRE
Entre finals del s. XIII i principis del XIV podem donar com a finalitzat el procés de formació de Castelló com a municipi, en aquest moment ja es disposa d’òrgans de govern municipal propis.
Aquest poder municipal estava en mans del Consell format per una quarantena de Prohoms (que representaven les famílies poderoses, els sectors dominants). D’aquest Consell es designen cada any quatre Cònsols, un de cada “mà” ( cada mà representava una categoria social). La designació es feia per “insaculació”, un sorteig a través de trossets de pergamí amb els noms dins un recipient d’on un minyó de menys de deu anys en treia el nom dels quatre representants. Els altres càrrecs municipals ( clavari, mostaçà, oïdors de comptes... ) eren escollits també anualment de manera semblant.
Malgrat aquesta organització els comtes es reservaven el poder judicial, el dret d’intervenció en la tria de Prohoms i el de demanar donatius als súbdits. A part ostentaven el monopoli de serveis com notaries, forns, salines, etc.., i el domini sobre les aigües i terres ermes de les quals en cobraven rendes.
Com podem veure, en aquell moment la representació popular quedava restringida sols a la “mà” menor del Consell. Actualment tenim la sort que el govern municipal recau directament en les mans del poble, nosaltres escollim els nostres representants a l’ajuntament directament per mitjà del vot. Observant les dades de les eleccions la meitat de la població no participa ni del dia de les eleccions. Durant els quatre anys de mandat, la participació ciutadana encara baixa més.
Potser ha arribat el moment de plantejar-nos-ho. Els regidors i l’alcalde són gent que treballa per nosaltres a l’administració del municipi, nosaltres els paguem el sou i han d’estar a la disposició dels ciutadans. Per aquest motiu, es formi el govern que es formi, tenim la obligació de demanar-los resultats de les seves accions, exigir-los compromís, eficiència i seriositat. Tenim el dret i el deure de governar-nos a través d’aquests representants escollits a les eleccions del 27 de maig. Si aquests escollits no ens acaben de convèncer mirem de fer-ho millor a les eleccions del 2011.
El Tro d’Empúries