PPPOOOFFF!!!

Ja fa temps que experts de tot el món ens venen avisant que la famosa bombolla immobiliària està a punt de petar. A hores d’ara ja és una realitat alarmant als EEUU i aquí es comencen a percebre els primers símptomes. Sabent això trobeu que és el millor moment perquè sorgeixi de manera desbordant la febre constructora a la nostra vila?

Es veu que no hi ha millor moment per construir desaforadament, per crear barris fantasmes de cases buides esperant compradors que no arriben. Mentrestant molts dels edificis del centre s’estan degradant a marxes forçades. Potser és que només volem el centre històric com a decorat pel Mercat Medieval?

Fa un parell de setmanes discutíem com revivificar la vida al poble però un pas previ potser seria rehabitar-lo altra vegada. En farem molt d’arreglar els carrers si no hi ha de passar ningú i si les cases dels voltants estan a punt de caure per la deixadesa dels seus propietaris que s’estimen més especular amb elles que fer-les habitables per vendre o llogar-les.

Té l’Ajuntament alguna cosa a fer-hi? Per rehabilitar i rehabitar no ho sabem, però per deixar construir tant o no segur que si.

“QUE TINGUEM SORT”

Estimat Lluís,

Segurament mai no rebràs aquesta carta, ni tan sols en tindràs constància, però d’alguna manera m’agradaria compartir amb algú el rau-rau que tinc dins des de fa dies.

Jo també estic “malalt d’amor pel meu país”. El meu país petit és Castelló, la seva gent els seus aires de grandesa, els seus particularismes, el mal geni, el xovinisme dels seus habitants... Malgrat tot que el meu país està malalt, apàtic, no vol mirar endavant.

Qui sap però si al fons del túnel hi ha una espurna de llum, un espai de trobada i debat on pot començar la revolució. Sé que la lluita, per fer millor aquest petit tros de terra, serà llarga i feixuga. Tan llarga i feixuga que potser nosaltres no ho aconseguirem mai, però qui sap si algun dia podrem posar la llavor de l’inconformisme a la ment de les generacions que ens seguiran, tal com tu has fet durant tots aquests anys.

Sí, estem orgullosos de ser d’on som, però no volem ser d’un poble amb més passat que futur. M’entristeix pensar que potser no serem a temps per canviar les coses.

No sabràs mai el gran disgust que vaig tenir al rebre la noticia del teu retir però qui sap si la revolta s’ha traslladat de Verges a Castelló d’Empúries.

Gràcies Lluís per enriquir tan la banda sonora de les nostres vides i amb ella ajudar-nos a créixer.

Moltes gràcies per tot Lluís Llach

El Tro d’Empúries

PROPOSTES!! EL CRIT DEL POBLE!!

Volen fer valer la veu del poble hem obert aquest post desde el crit,

perquè tots nosaltres poguem expressar les nostres propostes,

les nostres idees perque les poguem debatre i sobretot perquè

tothom senti que té una via d'expressió i se la senti pròpia, tots formem el poble!

Ara ès el moment de no callar de participar i de pensar en com es poden fer les coses!

REFLEXIONEM AMB EL TRÓ, 2ª part

Vista de lluny, tan pels que venen de Figueres com pels que ho fan des de Roses o Peralada, el Castelló medieval sorgeix com una apinyada massa urbana magnificada per la seva posició encimbellada.

Per damunt destaca el puig Salner dominat per l’atalaia el campanar. El puig és el barri residencial de clergues i gent benestant. On s’inicia el camí de Roses trobem el puig de l’Eramala a l’entorn del qual han establert la residència la major part dels jueus de la vila. El tragí és al puig del Mercadal barri de mercaders i artesans entre la plaça de la Catedral i el Palau els Comtes, amb dos pols clars la llotja de contractació a la plaça dels homes i la plaça del gra amb la Cúria i la presó. Fora muralles trobem convents, hospitals i altres barris dispersos on viuen els pagesos i hortolans.

Castelló en aquests temps és una de les tres viles és importants del nord-est català juntament amb Girona i Perpinyà. Anant i venint pels carrers i places, treballant a l’entrada dels tallers, pul·lula una activa població de clergues, senyors artesans, mercaders i pagesos. Els petits tallers s’estenen arreu com ho reflecteixen els noms dels carrers. El complement a aquesta important vida industrial és, com no, el comerç amb tres mercats setmanals i diverses fires on acudien comerciants provençals, genovesos, sards, venecians... En aquests mercats i fires es barregen olors sabors i és punt de trobada de cultures on sentim parlar català, occità, italià, francès, castellà, hebreu, àrab, llatí i grec. Alhora que trobem els comerciants castellonencs escampats per tot el continent recolzats en tot moment pel Consolat de mar.

Sabent tot això podem deixar que Castelló es converteixi en un poble dormitori com l’anomena el company “carajillo”? o és que la culpa de tot ho té la nova botiga de quincalla xinesa? segur que no podem fer res per revitalitzar la vida quotidiana del poble? Ens ha de venir tot organitzat des de l’ajuntament?

Potser ha arribat l’hora de deixar les queixes a banda i pensar com és aquest poble on ens agradaria viure, aquest altre Castelló on els carrers estan plens de mainada jugant, on hi ha oferta cultural i comercial de tot tipus, on la gent torna a viure al carrer i no tancats a casa tot el sant dia. Com és el poble que us agradaria?

UN ALTRE POBLE ÉS POSSIBLE i ara que venen eleccions, exigim als polítics que treballin per fer-lo possible.

El Tro d’Empúries

LA PLATJA DE CASTELLÓ, PARATGE NATURAL

REFLEXIONEM AMB EL TRÓ

És des dels voltants de l’any 1000 quan Castelló passa a convertir-se en la capital del comtat d’Empúries, quan podem començar a parlar de la història daurada de la nostra vila. Per fer-nos una idea de la importància del nostre estimat poble només cal repassar les paraules de l’historiador castellonenc Bernat Josep Llobet que al 1667 escrivia:
“...el condado de Ampurias es y ha sido siempre el más antiguo de todos los estados de título del Principado de Cataluña, y lo es mas cuanto a la posesión que el de Barcelona, a quien ha sido igual en honores, dignidades y preeminencias por más de quinientos años; y lo fueron también sus Excmos. Condes sin reconocer superioridad alguna por él a los de Barcelona ni a los Reyes de Aragón (...) el Conde de Ampurias no reconoce superior...”.

Llobet explica també que a la Península hi havia cinc comtats que no van reconèixer superioritat a ningú; tres d’aquests van acabar adoptant el títol de regnes, Castella, Aragó i Portugal; i els altres dos sempre van voler conservar el títol de Comtat, Barcelona i Empúries.

Hem perdut el poder, hem perdut la independència, fins i tot hem perdut la capitalitat de la comarca. No tenim una activitat esportiva gaire brillant, pràcticament no existeix vida cultural; passem de tenir la Catedral de l’Empordà, l’única catedral del món sense bisbe, a una simple basílica; em perdut la identitat –ja no som de Castelló d’Empúries sinó de Castelló-Empuriabrava. I jo em pregunto, hem perdut també l’orgull de poble?

ÉS L’HORA, si amics és l’hora de tornar a ser el que érem! Potser encara no podem proclamar novament la independència del comtat d’Empúries però si que podem reclamar i lluitar pel poble que volem. Hem d’estar vigilants perquè els nostres governants treballin de valent. Participar en massa a la vida del poble; omplir el camp de futbol i el pavelló quan juguin els nostres equips; visitar les exposicions, fires i conferències que es programin ... Potser així ens n’adonarem que ja no tenim la fira de teatre amateur, ni el festival de jazz, que el concerts de Terra de Trobadors cada any són més dolents...

Amics el millor homenatge al nostre gran passat no és Terra de Trobadors, és intentar tornar a ser el que érem. Poc a poc ho aconseguirem i potser després arribarà el moment de la nova independència del Comtat. I si aquest dia l’Excel·lentíssim Sr. Ignácio de Medina i Fernández de Córdova Comte d’Empúries, no vol venir, amb molt de gust prendré jo mateix el testimoni deixat per Ponç VI per seguir amb la dinastia original del nostre Comtat.

El Tro d’Empúries

ÉS L'HORA

Hola companys, ens preparem per afrontar un nou periode pre-electoral i comença a ser l'hora de recapacitar: Què s'ha fet al poble? com s'ha fet? qui ho ha fet?. Ha arribat l'hora que més d'un tremolarà si ha de justificar el seu sou!
No hi ha dret a la desinformació a la qual ens tenen sotmesos, per aixó demanem que es faci públic l'organigrama de càrrecs i els sous reals dels qui "treballen pel poble", després ja s'encarregarà la població de jutjar el que més l'hi convé! endavant no ens quedem muts pensem!!!!!!