“Castelló d’Empúries és l’essència d’aquest país situat entre el Muga i el Fluvià. La vila vista del Muga estant, amb els dos ponts que té, el vell i el nou, un a cada banda i els dos fortins –peces d’escacs –que la guarden, té un perfil indubtable, ple de gràcia. Els edificis eclesiàstics, pesats i xamplois, juguen bé amb els teulats de vessant molt obtús i amb terrats d’esquena a tramuntana, amb arcs, que presenten algunes cases... la vila és un laberint de carrers estrets, deixats de qualsevol manera, sense adreçar, hòrrids. Hi ha algun porxo de volta fet sense engaltar. Les cases, de tant que entren i surten pels carrers perden l’encís de l’espontaneïtat. No hi ha res pagès, amb el front ample, gran espaiós, patriarcal. Les cases són menudes, obscures, bilioses i escatimades. Per veure quelcom de bo s’ha d’anar en algun mas dels voltants... la gent m’espia, darrera les finestres. Qui dimoni és aquest foraster? deuen pensar. Passo davant de dues dones que xiuxiuegen a la porta d’una casa. Sis passes abans d’arribar al grup suspenen la conversa i em miren de dalt a baix amb un aire profundament estranyat...
En aquesta hora només se senten dos sorolls: el soroll de la farinera se sent a tot arreu; i el soroll de duros dels que juguen al canari, dels carrers que volten la plaça”.
Així en veia allà als anys vint en Josep Pla. El cert és que la relació de la nostra vila amb la comarca ha canviat molt al llarg de la història.
Castelló fou el centre de la vida de la comarca al llarg de molts segles però a diferència del grans nuclis medievals com Vic, Girona, etc., que han exercit la capitalitat des de temps immemorials, Castelló hagué de declinar aquesta funció davant de Figueres. Fins segle XVIII encara pogué mantenir part del vell prestigi i actuar com a pol d’atracció per varis pobles de la rodalia. Al s. XIX passa clarament a un segon terme tot i exercint encara certa influència sobre els poblets veïns de Vilanova, Fortià o Riumors. Aquesta atracció és sobretot en dos camps, el comercial i el festiu. Aquesta atracció s’anirà diluint al llarg del s. XX fins a l’actualitat on ha acabat perdent fins i tot aquest paper secundari, modest però efectiu i s’ha convertit en una de tantes poblacions atretes cada vegada més per Figueres i, en menor mesura, Roses.
Tenim aires de grandesa i fora muralles no som més que un petit punt al mapa, ens creiem un terra beneïda pels déus i, potser, no som que un entrebanc entre Roses i Figueres.
Què som? Què volem ser?
El Tro d’Empúries
Qui dimoni és aquest foraster?
Sant Jordi 2007 a Castelló.
Gran èxit de les entitats i la població castellonina en aquest festa tan catalana i arrelada a la nostra terra.
Tot va començar amb presentacions de llibres d'autors locals, pintura i actes per la mainada, concerts de cantautors amb un crit unit: Núria llibertat! , les tradicionals parades de llibres i roses i les sardanes.
Des d'aquí felicitem totes les persones que han fet un Sant Jordi d'arrel, de poble, com haurien de ser totes les festes locals...
El que queda fora de to en aquesta festa tan popular és que hi hagin parades polítiques, ara que s'acosten les eleccions, que no venien ni llibres ni roses sinó que feien propaganda d'ells mateixos, molt bé per les entitats, malament això d'aprofitar un Sant Jordi per ser l'aparador del poble...
Reflexionem amb el Tro
UN DEURE HISTÒRIC
Hem parlat i parlarem dels grans personatges de la història de Castelló però avui permeteu-me que us presenti d’altres habitants de la nostra vila. Treballadors del camp que necessitaven els jornals per subsistir, aquells treballadors que en èpoques de poca feina al camp passaven veritables penúries per poder alimentar a la família i es veien obligats a captar pels masos i les cases del poble. Ho feien, però, d’una manera especial, encaputxats perquè la gent no els conegués i guardar l’anonimat davant el poble. Eren el vergonyants.
El poble els ajudava més que als captaires i rodamóns. En passar per les cases i cortals, la gent els baixava, lligats amb una corda des de la finestra, farcells replens de queviures i fins i tot roba.
Serà a principis del s.XX que s’aglutina aquesta ajuda als necessitats de la vila i es crea el Centre Agrícola i Social. L’entitat va agafant volada i ampliant la seva acció fins al punt de comprar terres per arrendar-les a bon preu, oferir crèdits avantatjosos, assistència als treballadors i fins hi tot organitzen actes culturals, esportius (esplais ) i editen la revista L’Espiga.
Ara tot aquest llegat s’ha oblidat, fins i tot deixem que s’ensorri el meravellós edifici des d’on es va dur a terme tota aquesta gran tasca. El Centro, amb el bar, el teatre, les inmenses sales, necessita que li tornem una mica de l’ajuda que va donar en el seu moment. Qui no recorda les llaminadures de l’Ester, el grup de gent gran voltant l’estufa de llenya les tardes d’hivern, exposicions tallers i actuacions al teatre. Aquelles parets van tenir molta vida i en podrien tenir encara molta més.
RECUPEREM EL CENTRO I EL SEU ESPERIT!
El Centro no va arribar mai a canviar la societat castellonenca però ho intentà ajudant als qui més ho necessitaven i enriquint així la vida social, cultural i esportiva de la nostra vila. Nosaltres potser no arribarem mai a canviar Castelló però tenim el deure moral d’intentar-ho.
Resultats de l'enquesta sobre el temps d'oci!
Després dels 108 vots fets en l'enquesta del crit del poble, aquests són els resultats expressats en la gràfica corresponent. A la pregunta què creieu que fa més falta per disfrutar del temps d'oci? els resultats han estat: TEATRE 20,4 % , PISTES ESPORTIVES 12,0 % SALA DE BALL/CONCERTS 38,0 % , RUTES PER CAMINAR/BICICLETA 11,1 % , CINEMA 18,5 % .
Ara doncs el crit del poble s'ha de fer sentir i que aquest crit serveixi de guia pels que aspiren a governar la nostra vila. Seria bo també que entre tots interpretéssim aquestes xifres, que tothom doni la seva opinió . El poble demana una sala de ball/ concerts però també un teatre, tots sabem la importància del teatre en la cultura, hi critiquem el desinterés del nostre ajuntament en aquest aspecte, Castellonins i castellonines ens mereixem un teatre!
Salutacions i continueu participant del crit del poble, entre tots el fem possible!
Un castelloní oblidat
Jaume Compte i Canelles
Intentar fer un món millor és sempre difícil. Sovint hi ha qui hi deixa la vida. Al nostre poble tenim gent així i per vergonya nostra els hem oblidat. Jaume Compte i Canelles hauria de ser referent per tots nosaltres i més si el que intentem és posar el nostre granet de sorra per un Castelló millor. Permeteu-me presentar-vos un lluitador.
“En Compte era un home de baixa estatura, fort com un roure, de veu fosca i mirada penetrant”. Jaume Miravitlles
Polític nascut a Castelló d'Empúries el 1897, fill d’una família benestant de la vila. Marxa de jove a Barcelona a lluitar pels seus ideals. Fou fundador d’Estat Català i dirigent de Bandera Negra, organització d’EC partidària de l’acció directa. Dins de Bandera Negra comandà un dels escamots que provà de matar al rei espanyol Alfonso XIII al Garraf (maig de 1925). Detingut, fou condemnat a mort, sentència que fou commutada per la de cadena perpètua.
Durant la república, ja lliure, Compte dirigí un dels escamots que protegien la República Catalana proclamada per Macià l’abril del1931. Però les renúncies de Macià a les reivindicacions nacionals i de classe, li van fer rebutjar l'oferiment de la Conselleria de Treball tot dient: “jo només vull fer de porter d’aquest Palau (de la Generalitat) per no deixar entrar a cap bandarra”. Deixa Estat Català tot fundant Estat Català-Partit Proletari, primera expressió del marxisme d'alliberament nacional, en el socialisme irlandès.
Finalment pren part en la preparació i en els fets revolucionaris del 6 d’octubre el 1934 i mor en la defensa de l'Estat Català de la República Federal Espanyola proclamat pel president de la Generalitat Lluís Companys.
Jaume Compte va portar fins a l’extrem l’anhel d’aconseguir un món més just, on qualsevol persona pogués decidir el seu futur en llibertat, un món sense classes. Els seus mètodes no són els nostres, la seva lluita si.
El Tro d’Empúries
Portal Castelloní
Hola blogaires, què us sembla si entre totes i tots iniciem un nou portal castelloní, tipus pàgina web d'informació general, donant veu a les entitats, gent del poble, iniciatives particulars...
Un portal on es puguin penjar actes a l'agenda, horaris d'autobusos, trens, informació general, fòrum, apartat d'humor, apartat de fotografies de Castelló, un indret on poder engegar nous projectes culturals, organitzar actes participatius...
En definitiva fer quelcom que encara no existeix, una pàgina participativa, constructiva, alternativa i Castellonina.
Tothom que li interessi, ens pot enviar les seves propostes al nostre correu:
elcritdelpoble@hotmail.com
O si voleu podeu donar les vostres recomanacions i/o idees aquí
Reflexionem amb el Tro, setmana santa
NO NOMÉS DE PA SENYAT VIU L’HOME
Oh quin gran goig, quina joia! quan descobreixo que, durant aquestes santes festes es pot fer quelcom més que reviure l’ancestral tradició (amb tres anys de durada) del Via Crucis, amb què l’estimat i molt honorable fill adoptiu de Castelló ha tingut a bé de deleitar-nos. Durant aquests dies engega el festival de jazz* de Figueres. La il·lusió creix quan constato que tant en l’espectacle inaugural com en concerts posteriors hi participa un conciutadà nostre.
Si senyors, hi ha gent que treballa i té projectes interessants, però sembla ser que a les nostres autoritats no els interessa. M’agradaria saber perquè no es recolza als joves artistes de la vila. Coneixem les noves composicions d’en Marc Timón? Sabem què fa l’Ariadna Alzina? Quins projectes té engegats l’Oriol Casadevall? Per quan un concert de sardanes dels joves compositors del poble?...
Fa un parell d’anys podíem visitar una exposició dels grans personatges de Castelló. Potser aquests joves no arribaran mai al seu nivell, però si ho fan, no serà pas gràcies al suport rebut de les institucions de la vila.
Antigament, els exèrcits del compte d’Empúries assetjaven Figueres i s’enduien les portes de la ciutat com a símbol de la seva inferioritat respecte Castelló. Malauradament, en l’actualitat, la inferioritat de Castelló és evident en molts aspectes, però només ens falta que els nostres artistes s’hagin de refugiar darrere aquestes portes veïnes, ja que no són profetes a la seva terra.
AMICS, NO NOMÉS DE PA SENYAT VIU L’HOME
*Festival de jazz: conjunt de concerts de jazz que se celebren en un espai durant un temps limitat, és a dir, una cosa més que teníem i que ja no tenim.
El Tró d'Empúries