Buscar

RECUPERANT LA NOSTRA HISTÒRIA

Cada cop que passo per la Plaça del Vi, en veure l’edifici del Centre Agrícola i Social, em vénen a la ment infinitat de records i no puc contenir, sortida del fons del meu cor, una punyent exclamació. Malaguanyat local, qui l’ha vist i qui el veu! I és que molta gent de Castelló sentim enyorança, remembrem i vivim els records de la nostra infantesa i de la nostra joventut: Allà anàvem de petits de dies de Nadal, Cap d’Any i Reis a veure-hi “Els Pastorets”. Quina impressió ens feia contemplar les tendres escenes del Naixement! Els pastors, amb les samarres, els àngels amb les seves ales blanques i aquells dimoniassos que, amb roba vermella, de color de foc, de cua negre i recargolada, ens produïen insomni a la nit! Quantes obres teatrals al llarg dels anys han representat en el seu escenari els elencs locals que foren orgull de la nostra vila! A ells i a tantes persones que hi ha passat, que nosaltres coneixem i que avui ja no hi són, dediquem el més sentit record.

L’ahir i l’avui dels nostres pagesos, Josep Augé i Carreras

Fa uns dies em sorprèn la noticia de la restauració del “centro”, una demanda recollida en el crit del poble temps enrere. Cal felicitar a l’ajuntament per la iniciativa de recuperar un edifici tan important en l’historia contemporània de la vila.

Un cop l’edifici es recuperi físicament, la feina serà omplir-lo de contingut. Recuperem la farinera, el convent de les clarisses (casa de cultura), la capella de Santa Clara… construïm nous espais com la biblioteca; què hi farem? La vida cultural i associativa de Castelló és tan rica com per omplir tants espais de contingut? Tan de bo que si; tan de bo la recuperació del patrimoni arquitectònic del poble vagi acompanyat d’una recuperació de les iniciatives culturals que ja teníem i que s’han perdut, i de la creació de tantes d’altres.

Dies més tard descobreixo que l’ajuntament adquireix el mas Llebrer pel poble. Malgrat l’alegria inicial en conèixer la noticia, tornen a aparèixer els dubtes: “l’Ajuntament no té decidit l’ús que se li donarà…(El Punt 20-3-08)”.

Certament devem gran part del mèrit del creixement de la vila, sobretot des de la segona meitat del segle XX, a Empuriabrava i al turisme. Malgrat tot, Castelló ha estat al llarg de la seva història una vila rural amb una gran importància dels cortals pel que fa al desenvolupament econòmic i social de poble. Aquesta història no queda tan lluny. Des de l'Associació de Pagesos i Cortals de Castelló estan intentant recuperar aquesta memòria; perquè no utilitzar l’últim cortal de la zona d’Empúriabrava per recordar-lo, per recuperar la història dels nostres avantpassats?

Quan passo a prop del restaurant “El Trabuc”, em sembla veure pel badívol als Casadevall donant instruccions o ordres als mossos i altre servei de la casa i a la mestressa que, de bon matí, amb un cistell de gra al braç, crida i dóna menjar a la gran quantitat d’aviram que va amunt i avall per l’era.

Pinzellades i records, Josep Augé i Carreras

Ja que estem disposats a recuperar aquest patrimoni, caldria també posar per escrit tant la història i obra del Centre Agrícola i Social, així com la organització i la vida als cortals de Castelló.















El Tro d’Empúries