Extremadament lluïda fou la rebuda dels comtes d’Empúries el 26 de juliol de 1628, segons el dietari de Jeroni Pujades, assessor dels comtes. En aquesta ocasió actuaren “tres cobles de menestrils sonant ara una ara altra, y a vegades tots plegats”, mentre un minyó vestit de blanc, estudiant de gramàtica a les escoles de Castelló d’Empúries, davant del portal de Sta. Maria els recitava uns versos al·lusius a l’acte. “Y acabant son cant, allargant la ma dreta besant una bella i gentil clau que aportava en ella, la donà a sa Excel·lència”.
Tenim un nou alcalde senyors. Des d’ahir, dissabte 16 de juny un nou equip de govern agafa les regnes de la vila. La rebuda de les noves autoritats no prengué el caire de la narrada per en Jeroni Pujades, però almenys tampoc fou tant turmentosa com alguns pronosticaven. Ha arribat l’hora de deixar les intrigues electorals enrere i començar a treballar plegats. És totalment lògic que el nou equip de govern no satisfaci a tothom, però no podem seguir atiant les brases de la confrontació ciutadana. D’aquí quatre anys tornarem a votar i mentrestant hem de fer política, ja sigui ajudant al govern o marcant-lo de ben a prop per mitjà d’una oposició responsable i constructiva.
No ens podem permetre més crispació. Al llarg de la història tenim molts exemples de xoc entre diferents faccions de la vila, i mai no n’hem sortit reeixits. Per exemple, a principis de s. XX trobem la confrontació entre els blancs i els negres que s’allarga fins la segona República i la posterior Guerra Civil. Retrocedint més enrere en el temps, ens trobem amb un important declivi de l’economia castellonenca durant els períodes d’hostilitat amb la població jueva que acaba amb la seva expulsió.
El pacte és el que és, el govern és el que és. Esforcem-nos-hi tots una mica i d’aquí quatre anys en tornem a parlar.
El Tro d’Empúries
ÉS EL QUE ÉS...
