Portem un parell de setmanes protagonitzant tots plegats un gran espectacle, sovint nefast, digne del programa televisiu Polònia. Segurament som un poble propens al show, tot i que temps enrere, a part dels espectacles de crispació política podíem gaudir d’altre tipus d’actuacions.
El teatre havia estat majoritari a principis de segle XX, malgrat tot el cinema va entrar amb força als anys vint amb pel·lícules mudes acompanyades al piano pel carnisser de Vila-sacra. Després de la Guerra Civil ja teníem dues sales on es projectava d’una manera estable, el Centro i els Aires Nous. Fins i tot, durant la postguerra, als nens que anaven a doctrina els donaven unes “assistències” que servien per canviar per figuretes de pessebre o per obtenir una rebaixa en l‘entrada a futbol o al cinema.
Entre els anys 61 i 66 es formà el CAACD, Castelló Agrupació Artística i Esportiva, que volia aglutinar totes les activitats culturals i esportives de la vila. Des del 1960, un grup del poble representava un parell d’obres teatrals l’any. A partir d’aquest moment tindrem també el festival de l’escola de música, els pastorets representats pel Cicle superior de l’escola Ruiz Amado, el “Play-back” de l’Associació de Lluita contra el Càncer de Castelló, els espectacles de Terra de Trobadors, el Festival de Jazz, la Trobada de Teatre amateur ... Actualment que en queda de tota aquesta tradició? Hem perdut els espais o ja han quedat obsolets, hem perdut la majoria d’actes o la seva qualitat va de baixa ...
Ja fa massa temps que els castellonencs hem de marxar del poble per poder assistir a qualsevol espectacle cultural i d’oci. Qui sap si aniria bé una mica de distracció per refredar els ànims de la població i poder encarar així l’actualitat política més fredament? Segur que hi ha moltes ganes i idees per fer coses, però, hi ha mitjans per fer-ho? Hi ha voluntat des de l’ajuntament perquè es portin a terme?
El Tro d’Empúries
Quin espectacle!
