... Si, per exemple, una multinacional automobilística es trobés en la mateixa situació (cotxes defectuosos, bona part del la clientela descontenta amb el seu automòbil concret malgrat les campanyes propagandístiques que reiteren les excel·lències del producte, recanvis utilitzats a dojo, increment del nombre d'accidents per avaries mecàniques, objectius de qualitat no assolits, etc.), la multinacional acomiadaria els seus directius i els seus enginyers responsables, hi passaria comptes o be tancaria l'empresa o canviaria la direcció del negoci amb altres persones i altres productes.
Per què en l'ensenyament no es canvia de Pla i planificadors, com farien totes les empreses? Aquestes ho fan perquè les empreses ineficients pateixen l'abandó dels clients a favor dels productes de la competència, suporten pèrdues immenses i no tenen altra sortida que allò de renovar-se o morir; en canvi, l'ensenyament funciona com un monopoli perfecte, sense cap alternativa legal ( el Homeschooling no es permet a casa nostra, i tant la secció pública com la secció concertada fabriquen el mateix producte, amb les mateixes directrius intel·lectuals, i només varien detalls, importants però no decisius). Aquesta és la clau del que passa. La situació és desesperada, perquè els que en viuen, incrustats en el cervell i el cor del sistema social, tenen tanta força que saben que poden boicotejar qualsevol reforma o recanvi del seu sistema. No hi ha salvació fora de la seva església, són gossos de l'hortolà, que ni mengen ni deixen menjar. Segur que no?
Aquest era el comentari final d'Isidro Cabello Hernandorena, Vicepresident de l'Associació de Catedràtics de Catalunya, en el seu article de Tribuna del Punt Diari del dilluns, 27 d'agost, respecte a la situació de l'ensenyament, especialment de l'ESO, en el nostre país. Desgraciadament el nostre Castelló no tan sols no es salva de la crema sinó que n'és un dels grans damnificats de l'accident que és, actualment, el nostre sistema d'ensenyament. En articles anteriors del Tro algú comentava que què passava en l'IES de Castelló quan tan sols un escàs 30% dels que comencen l'ESO acaben el batxillerat.
Però no ens enganyem, no falla tan sols l'ensenyament. El que falla és la funció pública en general, tan en el seu plantejament com en el seu funcionament. Els nostres polítics, a tots els nivells i pel seu propi profit, tan sols saben crear un monstre de dimensions quasi infinites que mica en mica va fagocitant a tota la societat fins a convertir-la en una cosa amorfa i sense capacitat de reacció ni activació. Què repunyetes és això de tenir "una plaça en propietat de per vida"? Us imagineu tenir que anar sempre al mateix mecànic independentment del vehicle que tinguéssiu i de la seva perícia en les reparacions i manteniment del mateix? Per no parlar del preu que ens cobraria a cada reparació o revisió!
No hi ha cap forma de vida coneguda que pugui alimentar indefinidament a un paràsit, la nostra societat no en serà una excepció. Trigarà el seu temps tot el procés però al final s'arribarà en el moment que s'haurà de triar entre la vida del paràsit o la mort de l'hoste i, posteriorment, del paràsit, ja que està demostrat que cap paràsit pot viure de si mateix sense xuclar la vitalitat d'un altre hoste.
I ens podem preguntar o aventurar a dir "segur que els nostres polítics, o la mateixa societat, sabrà aturar a temps aquest desgavell ..." o no. Sabeu quants polítics actuals han sortit de la mateixa funció pública? I sabeu quina proporció de la societat civil activa viu de la funció pública? És esfereïdor. Amb aquest panorama no és estrany que més del 30% dels nostres universitaris aspirin a ésser funcionaris. Amb tants avantatges qualsevol se la juga en iniciatives privades on el risc de l'incert és el pa de cada dia i la feina no s'acaba mai.
Que treballin i se la juguin els altres!!!
Estarem assistint al principi del fi del mon tal i com el coneixem? O, pel contrari, estem a punt d'entrar en el mon de la perfecció social on tots viurem sense tenir que treballar?
Fuman Txu
Reflexionant amb en Fuman Txu.
Festa macabra
Festa macabra
“El dia de Sant Llorenç
és diada assenyalada
a l’obligat de fiscorn
tot l’Empordà s’hi aplegava,
quan refila el flabiol
d’en Rau, no és cap a la plaça,
Castelló vila major,
festa Major de la plana!
Diada de Sant Llorenç
per crueltats t’han triada,
les graelles dels balcons
reixaven d’ombra la plaça.
Les tomades d’altres anys
sotjen ran de barbacanes;
fiscorn de Mestre Agramunt,
ai com ressones encara!
Tenora de Mestre Pep,
tota sola sanglotaves!
Mestre Blanc en presó estant,
sent les veus d’altres anyades,
ai dia de Sant Llorenç
portes foc a les entranyes!
(...)
Ai vila de Castelló
podràs ben enrecordar-te’n
d’aquesta Festa Major!
Vindran collites i anyades...
Que el jovent torni a dansar
masurques i americanes;
quan els fadrins i els casats
i la plaça facin ballades
duran un clavell negre al trau
i les dones arracada
d’atzabeja per senyal.
Els presos eren quaranta
trenta nou a Sant Ferran
i en Climent clos dins de casa.
ENDREÇA
Bé en sabeu la lletra amarga:
al buf del vostre fiscorn
en fareu una sardana.
OREMUS devotament
pels nobles fills de la vila
que per la glòria de Déu
i de la pàtria moriren:
Gonçal i Baldiri Prats,
Germans Robert i Andreu Bassas
Mossèn Francisco Calvet,
Mossèn Joaquim Bonacasa,
Germans de Sant Gabriel,
Mossèn Joaquim Serratosa,
Mossèn Tomàs Miralpeix,
Mossèn Lluís Farigola
que heu mullat amb vostra sang
el palau dels nostres Comtes
el poble us crida PRESENT!
nostre Déu us tingui a la Glòria.”
Carles Fages de Climent
El gran Fages de Climent ens relata en aquest poema els fets ocorreguts la nit del 9 d’agost de1936, vigília de festa Major. Aquests foren els primers castellonins morts durant la guerra civil i la posterior repressió franquista.
Podríem tenir present on ens pot dur la confrontació política portada a l’extrem. Certament la situació política no és comparable, però sempre podem treure grans lliçons fent una ràpida ullada al passat.
Mirem de gaudir de la festa major, tot i que ja no sigui la “festa Major de la plana” que descriu el poeta, i mirem tots plegats de portar una convivència més plàcida, que no cal confondre amb conformista.
I tan de bo no s’hagin de repetir mai més les paraules d’en Carles Fages quan deia:
“El rector de Castelló
és tossut com una cabra,
vol que la festa major
sigui una festa macabra”
El Tro d’Empúries