Festa macabra
“El dia de Sant Llorenç
és diada assenyalada
a l’obligat de fiscorn
tot l’Empordà s’hi aplegava,
quan refila el flabiol
d’en Rau, no és cap a la plaça,
Castelló vila major,
festa Major de la plana!
Diada de Sant Llorenç
per crueltats t’han triada,
les graelles dels balcons
reixaven d’ombra la plaça.
Les tomades d’altres anys
sotjen ran de barbacanes;
fiscorn de Mestre Agramunt,
ai com ressones encara!
Tenora de Mestre Pep,
tota sola sanglotaves!
Mestre Blanc en presó estant,
sent les veus d’altres anyades,
ai dia de Sant Llorenç
portes foc a les entranyes!
(...)
Ai vila de Castelló
podràs ben enrecordar-te’n
d’aquesta Festa Major!
Vindran collites i anyades...
Que el jovent torni a dansar
masurques i americanes;
quan els fadrins i els casats
i la plaça facin ballades
duran un clavell negre al trau
i les dones arracada
d’atzabeja per senyal.
Els presos eren quaranta
trenta nou a Sant Ferran
i en Climent clos dins de casa.
ENDREÇA
Bé en sabeu la lletra amarga:
al buf del vostre fiscorn
en fareu una sardana.
OREMUS devotament
pels nobles fills de la vila
que per la glòria de Déu
i de la pàtria moriren:
Gonçal i Baldiri Prats,
Germans Robert i Andreu Bassas
Mossèn Francisco Calvet,
Mossèn Joaquim Bonacasa,
Germans de Sant Gabriel,
Mossèn Joaquim Serratosa,
Mossèn Tomàs Miralpeix,
Mossèn Lluís Farigola
que heu mullat amb vostra sang
el palau dels nostres Comtes
el poble us crida PRESENT!
nostre Déu us tingui a la Glòria.”
Carles Fages de Climent
El gran Fages de Climent ens relata en aquest poema els fets ocorreguts la nit del 9 d’agost de1936, vigília de festa Major. Aquests foren els primers castellonins morts durant la guerra civil i la posterior repressió franquista.
Podríem tenir present on ens pot dur la confrontació política portada a l’extrem. Certament la situació política no és comparable, però sempre podem treure grans lliçons fent una ràpida ullada al passat.
Mirem de gaudir de la festa major, tot i que ja no sigui la “festa Major de la plana” que descriu el poeta, i mirem tots plegats de portar una convivència més plàcida, que no cal confondre amb conformista.
I tan de bo no s’hagin de repetir mai més les paraules d’en Carles Fages quan deia:
“El rector de Castelló
és tossut com una cabra,
vol que la festa major
sigui una festa macabra”
El Tro d’Empúries
Festa macabra
