Buscar

REFLEXIONS VÀRIES EN UN MÓN SONAT.

Llegeixo en la Vanguardia del 22/10/2007 un titular de primera plana que diu "Los profesores afirman que la sociedad les quita autoridad ".

En aquest reportatge, a doble plana, set professors d'IES i FEP reflexionen sobre el repte que significa educar als adolescent avui en dia i sentencien que " Els alumnes tenen sensació d'impunitat", que manca disciplina "El sistema és tolerant amb els intolerants, amb els que no deixen treballar", que manca autoritat "La societat ens ha tret l'autoritat i el professor està sol davant el perill ", com a bons professors que són en cap moment accepten el seu grau de culpa que els hi pertoca en el problema que es planteja i carreguen contra els pares "tenim que lluitar contra la idea de que un nen feliç és aquell que no s'esforça " i els polítics "treballem en permanent canvi legislatiu i constant inestabilitat".

Sigui de qui sigui la culpa, una cosa és clara: el sistema falla.



El dia 24/10/2007 la mateixa Vanguardia publica en portada, referent a l'agressió de la noia equatoriana en un ferrocarril de la Generalitat i que tothom crec que ja ha vist el video, "¿Miedo o insolidaridad? Los expertos describen una sociedad incapaz de reaccionar ante agresiones como la del tren." I afegeix en el mateix titular "La joven ecuatoriana golpeada por motivos racistas teme salir de casa ".

En aquesta notícia a dues planes senceres l'articulista i els seus experts entrevistats titllen de covard al noi que no va ajudar a la noia agredida amb les següents paraules " l'agressió era clara, la víctima patia, i aquest noi era l'únic que podia fer quelcom. Perquè no va fer res? La raó és molt senzilla: era un covard. Va decidir que allò no anava amb ell, o que les coses no eren tan greus i que, en tot cas, els riscos superaven els beneficis d'auxiliar a la jove ."

Desprès l'article periodístic passa a analitzar la gestió del cas per part del sistema judicial que fa possible que el noi sigui posat en llibertat sense fiança. Per cert, tot i les imatges a aquest noi se'l tracte de "presumpte agressor".

Tornem a tenir clara una cosa: el sistema falla.





Finalment el dia següent, 25/10/2007, en la mateixa Vanguardia hi ha una notícia en la plana quaranta de no més de mig full dins la secció de "tendencias", que l'encapçalament és: " Violencia en la sociedad" i segueix acompanyat d'un titular on posa que " Muere un joven por defender a una chica de una agresión". Els fets han passat a València.

En aquest cas el tractament de la notícia es limita a fer una breu i asèptica narració dels fets, fa notar que l'assassí està en llibertat després de declarar davant d'un jutge per un cas de " presumpte delicte de lesions".

Carai, per dir una exclamació políticament correcte, val més com a notícia que et donin una coça a la cara i estigui gravat en vídeo que no que et matin per defensar un ésser humà. I desprès es prenen el luxe de titllar de covard a un noi que es veu impotent davant una situació injusta? Com a mínim aquest noi és viu. Que maco que és desqualificar a algú des d'una còmoda butaca de despatx.

Segueixo tenint una cosa clara: el sistema falla.



En la primera notícia, tot i anar en portada, la notícia estrella era per la Formula 1 i l'aturada de trens de Barcelona.

En la segona notícia, tot i també anar en portada, la notícia important per la Vanguardia era l'empat del Barça a Glasgow i l'embús de cotxes a Barcelona per culpa dels trens.


La tercera notícia ni tan sols era mereixedora de portada i aquesta es dedicava a l'endarreriment en l'arribada de l'AVE a Barcelona, als incendis de Califòrnia i al fet de que torna la moda dels majordoms.



Poso aquests exemples per fer veure que sovint, massa sovint, mengem més amb els ulls que no pas amb la boca o amb el cap. Dit d'una altra manera, donem més importància al fum que no pas al foc que el provoca. Ho diré més clar, n'estic ben fart que em vulguin fer combregar amb rodes de molí i fer creure el que no és. Hem de pensar per nosaltres mateixos i no deixar que l'opinió interessada de qualsevol ens marqui el nostre raonament o el nostre vot.

Sovint es dona més importància a una difamació anònima sense fonaments que no ha fets provats i demostrables. Hi ha massa gent que critica més les formes que el fons i que posa en el mateix sac a tothom per conveniències pròpies vestint-les de causa comuna quan només és una cortina de fum per tapar les vergonyes pròpies, i que si tingués un xic de vergonya el que es faria és callar i quedar-se quiet a casa sense fer fressa i no tocar allò que no sona als demés en un patètic intent de que la fressa taparà la pudor que un mateix desprèn. Encara no se n'han adonat que la fressa i la pudor es perceben amb òrgans sensitius diferents i que és impossible que un amagui a l'altre?. Com a màxim pot distreure l'atenció del receptor per un moment però, al final, la pudor sempre s'acaba imposant.



O serà que no falla el sistema i que som nosaltres mateixos els que fallem i no som capaços de saber triar el gra de la palla?

A veure si serà veritat que la lletra més important de l'abecedari és la "Z"?















Fuman Txu

http://www.lavanguardia.es/free/epaper/20071022/index.html

http://www.lavanguardia.es/free/epaper/20071024/index.html

http://www.lavanguardia.es/free/epaper/20071025/index.html