... Si, per exemple, una multinacional automobilística es trobés en la mateixa situació (cotxes defectuosos, bona part del la clientela descontenta amb el seu automòbil concret malgrat les campanyes propagandístiques que reiteren les excel·lències del producte, recanvis utilitzats a dojo, increment del nombre d'accidents per avaries mecàniques, objectius de qualitat no assolits, etc.), la multinacional acomiadaria els seus directius i els seus enginyers responsables, hi passaria comptes o be tancaria l'empresa o canviaria la direcció del negoci amb altres persones i altres productes.
Per què en l'ensenyament no es canvia de Pla i planificadors, com farien totes les empreses? Aquestes ho fan perquè les empreses ineficients pateixen l'abandó dels clients a favor dels productes de la competència, suporten pèrdues immenses i no tenen altra sortida que allò de renovar-se o morir; en canvi, l'ensenyament funciona com un monopoli perfecte, sense cap alternativa legal ( el Homeschooling no es permet a casa nostra, i tant la secció pública com la secció concertada fabriquen el mateix producte, amb les mateixes directrius intel·lectuals, i només varien detalls, importants però no decisius). Aquesta és la clau del que passa. La situació és desesperada, perquè els que en viuen, incrustats en el cervell i el cor del sistema social, tenen tanta força que saben que poden boicotejar qualsevol reforma o recanvi del seu sistema. No hi ha salvació fora de la seva església, són gossos de l'hortolà, que ni mengen ni deixen menjar. Segur que no?
Aquest era el comentari final d'Isidro Cabello Hernandorena, Vicepresident de l'Associació de Catedràtics de Catalunya, en el seu article de Tribuna del Punt Diari del dilluns, 27 d'agost, respecte a la situació de l'ensenyament, especialment de l'ESO, en el nostre país. Desgraciadament el nostre Castelló no tan sols no es salva de la crema sinó que n'és un dels grans damnificats de l'accident que és, actualment, el nostre sistema d'ensenyament. En articles anteriors del Tro algú comentava que què passava en l'IES de Castelló quan tan sols un escàs 30% dels que comencen l'ESO acaben el batxillerat.
Però no ens enganyem, no falla tan sols l'ensenyament. El que falla és la funció pública en general, tan en el seu plantejament com en el seu funcionament. Els nostres polítics, a tots els nivells i pel seu propi profit, tan sols saben crear un monstre de dimensions quasi infinites que mica en mica va fagocitant a tota la societat fins a convertir-la en una cosa amorfa i sense capacitat de reacció ni activació. Què repunyetes és això de tenir "una plaça en propietat de per vida"? Us imagineu tenir que anar sempre al mateix mecànic independentment del vehicle que tinguéssiu i de la seva perícia en les reparacions i manteniment del mateix? Per no parlar del preu que ens cobraria a cada reparació o revisió!
No hi ha cap forma de vida coneguda que pugui alimentar indefinidament a un paràsit, la nostra societat no en serà una excepció. Trigarà el seu temps tot el procés però al final s'arribarà en el moment que s'haurà de triar entre la vida del paràsit o la mort de l'hoste i, posteriorment, del paràsit, ja que està demostrat que cap paràsit pot viure de si mateix sense xuclar la vitalitat d'un altre hoste.
I ens podem preguntar o aventurar a dir "segur que els nostres polítics, o la mateixa societat, sabrà aturar a temps aquest desgavell ..." o no. Sabeu quants polítics actuals han sortit de la mateixa funció pública? I sabeu quina proporció de la societat civil activa viu de la funció pública? És esfereïdor. Amb aquest panorama no és estrany que més del 30% dels nostres universitaris aspirin a ésser funcionaris. Amb tants avantatges qualsevol se la juga en iniciatives privades on el risc de l'incert és el pa de cada dia i la feina no s'acaba mai.
Que treballin i se la juguin els altres!!!
Estarem assistint al principi del fi del mon tal i com el coneixem? O, pel contrari, estem a punt d'entrar en el mon de la perfecció social on tots viurem sense tenir que treballar?
Fuman Txu
Reflexionant amb en Fuman Txu.
