.
El primer vídeo va tenir lloc a la recent cimera del G-8, els més poderosos del món (en segons què, penso jo).
Sembla ser que inicialment els mitjans de comunicació francesos van ocultar-ho però una televisió belga ho va treure a la llum, després va saltar a internet i ja no hi ha qui ho pari, com deien els Sangtraït.
Aprofito per afegir-hi també el video de l'Aznar barrejant el conceptes de vi i conducció a Valladolid, on va rebre la medalla d'honor de l' "Acadmia del Vino de Castillo y León".
Al veure el president de França segurament tots riurem: és un personatge poderós i mediàtic que veiem rebaixat a una situació còmica, fins i tot simpàtica, en la que un mateix o algú pròxim s'ha trobat, molt humana.
L'Aznar ja no fa riure, més aviat plorar, fins i tot de ràbia.
Penso que vivim en un món d'hipocresia, on amaguem constantment la porqueria a sota l'alfombra i no anomenem les coses pel seu nom, també a la Vila Comtal de Castelló d'Empúries. Cada cop estem més controlats i sancionats, més sedats en un estat de benestar material. L'alcohol, cànnabis i drogues en general no són tot el problema, també ho és la persona i l'ús que li dongui. El problema no és que Sarkozy o Aznar beguin alcohol, ho és fer-ho abans d'una roda de premsa on s'ha de rendir contes d'unes decisions que afecten en gran mesura la nostra vida, o dir que un és responsable del consum de vi abans de posar-se a conduir quan s'ha dut a terme una política basada en sancions molt dures al consum d'alcohol barrejat amb la conducció.
M'agradaria que junts poguéssim canviar aquest món i que ni Àznar, ni Sarkozy ni cap altre mal polític, sigui francès, espanyol o català, pugui riure's més de nosaltres.
Una cordial mossegada.
el llop en lluna plena
QUI RIU DE QUI?
