“QUE TINGUEM SORT”

Estimat Lluís,

Segurament mai no rebràs aquesta carta, ni tan sols en tindràs constància, però d’alguna manera m’agradaria compartir amb algú el rau-rau que tinc dins des de fa dies.

Jo també estic “malalt d’amor pel meu país”. El meu país petit és Castelló, la seva gent els seus aires de grandesa, els seus particularismes, el mal geni, el xovinisme dels seus habitants... Malgrat tot que el meu país està malalt, apàtic, no vol mirar endavant.

Qui sap però si al fons del túnel hi ha una espurna de llum, un espai de trobada i debat on pot començar la revolució. Sé que la lluita, per fer millor aquest petit tros de terra, serà llarga i feixuga. Tan llarga i feixuga que potser nosaltres no ho aconseguirem mai, però qui sap si algun dia podrem posar la llavor de l’inconformisme a la ment de les generacions que ens seguiran, tal com tu has fet durant tots aquests anys.

Sí, estem orgullosos de ser d’on som, però no volem ser d’un poble amb més passat que futur. M’entristeix pensar que potser no serem a temps per canviar les coses.

No sabràs mai el gran disgust que vaig tenir al rebre la noticia del teu retir però qui sap si la revolta s’ha traslladat de Verges a Castelló d’Empúries.

Gràcies Lluís per enriquir tan la banda sonora de les nostres vides i amb ella ajudar-nos a créixer.

Moltes gràcies per tot Lluís Llach

El Tro d’Empúries