És des dels voltants de l’any 1000 quan Castelló passa a convertir-se en la capital del comtat d’Empúries, quan podem començar a parlar de la història daurada de la nostra vila. Per fer-nos una idea de la importància del nostre estimat poble només cal repassar les paraules de l’historiador castellonenc Bernat Josep Llobet que al 1667 escrivia:
“...el condado de Ampurias es y ha sido siempre el más antiguo de todos los estados de título del Principado de Cataluña, y lo es mas cuanto a la posesión que el de Barcelona, a quien ha sido igual en honores, dignidades y preeminencias por más de quinientos años; y lo fueron también sus Excmos. Condes sin reconocer superioridad alguna por él a los de Barcelona ni a los Reyes de Aragón (...) el Conde de Ampurias no reconoce superior...”.
Llobet explica també que a la Península hi havia cinc comtats que no van reconèixer superioritat a ningú; tres d’aquests van acabar adoptant el títol de regnes, Castella, Aragó i Portugal; i els altres dos sempre van voler conservar el títol de Comtat, Barcelona i Empúries.
Hem perdut el poder, hem perdut la independència, fins i tot hem perdut la capitalitat de la comarca. No tenim una activitat esportiva gaire brillant, pràcticament no existeix vida cultural; passem de tenir la Catedral de l’Empordà, l’única catedral del món sense bisbe, a una simple basílica; em perdut la identitat –ja no som de Castelló d’Empúries sinó de Castelló-Empuriabrava. I jo em pregunto, hem perdut també l’orgull de poble?
ÉS L’HORA, si amics és l’hora de tornar a ser el que érem! Potser encara no podem proclamar novament la independència del comtat d’Empúries però si que podem reclamar i lluitar pel poble que volem. Hem d’estar vigilants perquè els nostres governants treballin de valent. Participar en massa a la vida del poble; omplir el camp de futbol i el pavelló quan juguin els nostres equips; visitar les exposicions, fires i conferències que es programin ... Potser així ens n’adonarem que ja no tenim la fira de teatre amateur, ni el festival de jazz, que el concerts de Terra de Trobadors cada any són més dolents...
Amics el millor homenatge al nostre gran passat no és Terra de Trobadors, és intentar tornar a ser el que érem. Poc a poc ho aconseguirem i potser després arribarà el moment de la nova independència del Comtat. I si aquest dia l’Excel·lentíssim Sr. Ignácio de Medina i Fernández de Córdova Comte d’Empúries, no vol venir, amb molt de gust prendré jo mateix el testimoni deixat per Ponç VI per seguir amb la dinastia original del nostre Comtat.
El Tro d’Empúries
REFLEXIONEM AMB EL TRÓ
